Aquests són els resums argumentals d'alguns dels relats...La prova definitiva que els americans no han anat a la lluna, per Juli Vert. Molts de vosaltres em preguntareu que per què he trigat quaranta anys a presentar-me, jo i la meva indignació, la meva denúncia i el meu crit, de presentar el meu testimoni al món; molts de vosaltres em preguntareu que per què aquest meu llarg silenci, que per què aquest haver callat fins ara, que per què aquesta avarícia inquantificable a l'hora de compartir aquest secret que, ara sí, per fi, estic a punt de revelar-vos.
Sàhara, per Xavier Diez. La filosofia pura no m'havia de servir per a la vida real. És per això que, després d'arrossegar-me per desenes d'estèrils entrevistes de treball, on l'interlocutor no tenia res per sota d'aquella gomina barata, vaig decidir canviar d'estratègia, tot cercant el mimetisme, com aconsellaven els tractats bèl·lics de Sun Tzu. Vaig esborrar tota referència acadèmica del meu currículum, vaig començar a parlar sense oracions subordinades i vaig dissimular el meu accent estàndard. A la primera, un laboratori farmacèutic em va fitxar. No només això: el cretí que va decidir la meva inclusió en la nòmina d'aquella multinacional, va tractar d'impres-sionar-me amb un llarg llistat d'andròmines inútils -incentius, en deien- que podria aconseguir si assolia els inassolibles objectius que algun guionista havia redactat entre el quart i el cinquè gin-tonic.
Males puces, per Anna Gorina. Ha girat cua i ha intentat obrir la porta de sortida, però el pany no ha respost; ni tan sols no s'ha immutat. En Jan ha sospirat: ja es temia que tindria problemes. Efectivament, semblava que la Marina estava enfadada; potser no li havia agradat que la nit anterior ell l'hagués fet sopar sola. Com més anava, més credibilitat cobrava el que Marina solia cridar-li: «Jan, no juguis amb mi o et faràs mal!».
Trista Nola, per Marc Aureli Espinós. Perquè aquesta era la realitat de l'in-comprensible, inhumà món que entre tots havien construït: un món que havia assolit la més alta capacitat tècnica, però que era paradoxalment incapaç de resoldre amb ella les necessitats bàsiques d'una important part dels seus habitants, de tal manera que, si bé molts d'ells vivien certament de manera còmoda i confortable, la gran majoria vivia, tanmateix, en la més frustrant i amarga de les estretors, quan no directament en la pre-misèria, o ja en la misèria més absoluta; un món que en l'àmbit tecnològic era capaç de renovar-se a si mateix de cap a peus en qüestió de mesos, però que, al mateix temps, no només no havia pogut evolucionar en el pla de la justícia social i dels drets civils, sinó que havia fins i tot fet, segons deien alguns, unes quantes passes enrere.
Saionara, Vicky Vicente. «I per cert, Marta -va preguntar la Leo mentre li eixugava el cap amb una tovallola blanca-, i tu per què li vols portar una pinya a la Laura?». La Marta va somriure abans de respondre: «Direu que estic com una cabra, però es que ho vaig somniar». «Estás com una cabra», va dir la Maria. «Ho vas somniar? Què vols dir que ho vas somniar?», va preguntar la Leo, sorpresa. «Vaig somniar que la Laura em demanava una pinya del bosc, plorava i em demanava una pinya del bosc. Va ser un somni d'aquests angoixosos, reals. Si no tinc una pinya, no tindré mare, deia, i plorava i plorava. Quan em vaig despertar vaig decidir anar a buscar una pinya al bosc, i la Mari es va oferir a ajudar-me...».
Consulteu la llista completa en la fitxa del número 5 de la web.
No hay comentarios:
Publicar un comentario